33 research outputs found

    AgustĂ­ Bartra i la negritud

    Get PDF
    El poeta Agustí Bartra (1908-1982) va ser traductor d’alguns dels poetes neoafricans més importants del segle xx. El present treball vol incidir en les reflexions que, a propòsit d’aquestes traduccions, ens ajuden a configurar la poètica del mateix Bartra. Temes tan centrals com la funcionalitat de la poesia, el seu caràcter soteriològic, el paper del mite o del temps, són presents en Bartra com en alguns dels poetes de la negritud. Més enllà d’un interès antropològic, una efusió exòtica o revolucionària, Bartra acara la poesia neoafricana des de la seva exemplaritat, i supera, d’aquesta manera, els tractaments asimètrics, paternalistes o merament ideològics d’alguns dels qui, des d’Occident, s’hi havien aproximat. La recerca per part de Bartra d’una poètica humanista troba en la negritud una referència ineludible

    AgustĂ­ Bartra i la negritud

    Get PDF
    El poeta Agustí Bartra (1908-1982) va ser traductor d’alguns dels poetes neoafricans més importants del segle xx. El present treball vol incidir en les reflexions que, a propòsit d’aquestes traduccions, ens ajuden a configurar la poètica del mateix Bartra. Temes tan centrals com la funcionalitat de la poesia, el seu caràcter soteriològic, el paper del mite o del temps, són presents en Bartra com en alguns dels poetes de la negritud. Més enllà d’un interès antropològic, una efusió exòtica o revolucionària, Bartra acara la poesia neoafricana des de la seva exemplaritat, i supera, d’aquesta manera, els tractaments asimètrics, paternalistes o merament ideològics d’alguns dels qui, des d’Occident, s’hi havien aproximat. La recerca per part de Bartra d’una poètica humanista troba en la negritud una referència ineludible

    Ocnos o l'esglai d'una imatge

    Get PDF
    Summary: Ocnos has a recurring presence in Salvador Espriu’s late works. Although the ambivalent meaning of this mythical figure has been little discussed in modernity, a number of distinguished critics have taken keen interest since Goethe took it up again in his commentary on Pausanies. In fact, the late Espriu portrays, in the stupid uselessness of Ocnos’s work, the failure and the emptiness of the poet and of the human being likewise. Nevertheless, this enigmatic figure holds other meanings which lead us to fear, to paralysing fear, to the so called “parat esglai”. Espriu brings this character in Hades to Sinera and he becomes the axis around which he builds his singular poetics. Keywords: Espriu, Ocnos, Ocnos i el parat esglai, Les roques i el mar, el blau, Johann Jakob Bachofen, matriarchy, archaeology and literatur

    El Carmel o l'extraordinària memòria d'una geografia perduda : Felip Ribot i la seva De institutione primorum monachorum

    Get PDF
    Aquest treball està centrat en De Institutione primorum monachorum, del carmelità Felip Ribot. A partir d'una múltiple autoria apòcrifa, pretesament compiladora, aquesta obra de final del segle xiv tÊ l'objectiu primordial de vincular històricament i espiritual l'orde carmelità a una geografia perduda, el mont Carmel. Aquest espai, lligat al profeta Elies i tambÊ a la Verge Maria, a la Vella i a la Nova Aliança, serà tambÊ expressió d'unes expectatives messiàniques. Ribot, doncs, s'ha d'incorporar per mor d'aquesta obra a una literatura apocalíptica molt present en la cultura medieval tardana, especialment viva en la Corona d'Aragó i que trobarà ressò en els programes iconogràfics de l'època.This paper focuses on De Institutione primorum monachorum by the Carmelite Felip Ribot. With a multiple apocryphal authorship, and supposedly compilatory, this late-fourteenth-century work has the primary objective of historically and spiritually linking the Carmelite order to a lost geography: Mount Carmel. This space, linked to the prophet Elijah and also to the Virgin Mary and the Old and the New Covenant, is also meant to be an expression of messianic expectations. Ribot, therefore, should be incorporated through this work into an apocalyptic literature that had a strong presence in late medieval culture, especially in the Crown of Aragon, and which finds an echo in the iconographic programmes of the time

    El bell desafiament d’antany

    Get PDF
    corecore