33 research outputs found
AgustĂ Bartra i la negritud
El poeta AgustĂ Bartra (1908-1982) va ser traductor dâalguns dels poetes neoafricans mĂŠs importants del segle xx. El present treball vol incidir en les reflexions
que, a propòsit dâaquestes traduccions, ens ajuden a configurar la poètica del mateix Bartra. Temes tan centrals com la funcionalitat de la poesia, el seu carĂ cter soteriològic, el paper del mite o del temps, sĂłn presents en Bartra com en alguns dels poetes de la negritud. MĂŠs enllĂ dâun interès antropològic, una efusiĂł exòtica o revolucionĂ ria, Bartra acara la poesia neoafricana des de la seva exemplaritat, i supera, dâaquesta manera, els tractaments asimètrics, paternalistes o merament ideològics dâalguns dels qui, des dâOccident, sâhi havien aproximat. La recerca per part de Bartra dâuna poètica humanista troba en la negritud una referència ineludible
AgustĂ Bartra i la negritud
El poeta AgustĂ Bartra (1908-1982) va ser traductor dâalguns dels poetes neoafricans mĂŠs importants del segle xx. El present treball vol incidir en les reflexions
que, a propòsit dâaquestes traduccions, ens ajuden a configurar la poètica del mateix Bartra. Temes tan centrals com la funcionalitat de la poesia, el seu carĂ cter soteriològic, el paper del mite o del temps, sĂłn presents en Bartra com en alguns dels poetes de la negritud. MĂŠs enllĂ dâun interès antropològic, una efusiĂł exòtica o revolucionĂ ria, Bartra acara la poesia neoafricana des de la seva exemplaritat, i supera, dâaquesta manera, els tractaments asimètrics, paternalistes o merament ideològics dâalguns dels qui, des dâOccident, sâhi havien aproximat. La recerca per part de Bartra dâuna poètica humanista troba en la negritud una referència ineludible
Ocnos o l'esglai d'una imatge
Summary: Ocnos has a recurring presence in Salvador Espriuâs late works. Although the ambivalent meaning of this mythical figure has been little discussed in modernity, a number of distinguished critics have taken keen interest since Goethe took it up again in his commentary on Pausanies. In fact, the late Espriu portrays, in the stupid uselessness of Ocnosâs work, the failure and the emptiness of the poet and of the human being likewise. Nevertheless, this enigmatic figure holds other meanings which lead us to fear, to paralysing fear, to the so called âparat esglaiâ. Espriu brings this character in Hades to Sinera and he becomes the axis around which he builds his singular poetics. Keywords: Espriu, Ocnos, Ocnos i el parat esglai, Les roques i el mar, el blau, Johann Jakob Bachofen, matriarchy, archaeology and literatur
El Carmel o l'extraordinà ria memòria d'una geografia perduda : Felip Ribot i la seva De institutione primorum monachorum
Aquest treball estĂ centrat en De Institutione primorum monachorum, del carmelitĂ Felip Ribot. A partir d'una mĂşltiple autoria apòcrifa, pretesament compiladora, aquesta obra de final del segle xiv tĂŠ l'objectiu primordial de vincular històricament i espiritual l'orde carmelitĂ a una geografia perduda, el mont Carmel. Aquest espai, lligat al profeta Elies i tambĂŠ a la Verge Maria, a la Vella i a la Nova Aliança, serĂ tambĂŠ expressiĂł d'unes expectatives messiĂ niques. Ribot, doncs, s'ha d'incorporar per mor d'aquesta obra a una literatura apocalĂptica molt present en la cultura medieval tardana, especialment viva en la Corona d'AragĂł i que trobarĂ ressò en els programes iconogrĂ fics de l'època.This paper focuses on De Institutione primorum monachorum by the Carmelite Felip Ribot. With a multiple apocryphal authorship, and supposedly compilatory, this late-fourteenth-century work has the primary objective of historically and spiritually linking the Carmelite order to a lost geography: Mount Carmel. This space, linked to the prophet Elijah and also to the Virgin Mary and the Old and the New Covenant, is also meant to be an expression of messianic expectations. Ribot, therefore, should be incorporated through this work into an apocalyptic literature that had a strong presence in late medieval culture, especially in the Crown of Aragon, and which finds an echo in the iconographic programmes of the time